Haurdun geundenean, zalantza asko sortu zitzaizkidan, normala den modura. Existentzialistez gain, baziren lurtarragoak eta absurdoagoak izan zitezkeen ardurak ere. Hauetako bat, haurrari zein musika jarri haurdun geunden bitartean (honek arduratzen bazidan, imajinatu nola kezkatzen ninduen jaiotakoan zein musika mota, zein kanta entzunarazi, adibidez, autoan goazen bitartean…).

Playlist-a hemen jartzen joango naiz, haurdunaldi koadernotxoan beste hainbat burutazio, sentipen eta ideiekin batera, gogoko kanten zerrenda bat osatu bainuen. Ez soilik gustokoak, baita haurra gogorarazten zizkidaten kantak, heziketa prozesua gogorarazten zizkidatenak, edo soilik alaitzen nindutenak…

Guzti hauek biltzen zituenetako bat Joan Colomo kantari katalanaren “L’ocell” (Txoria) kanta zen, eta da. Joan Colomo artista hutsa da eta kanta hau, zoragarria; alabari asko gustatzen zitzaiolakoan nago, askotan abestu baitiot. Txoria, haziko da, eta ikasi beharko du txoriak hegan egiten; ez da nahiko arrautzatik ateratzea, ezin dio beldurrik izan patuari, egunen batean txoria izango baita eta hegan egingo baitu…

 

 

Vol, però no pot
perquè sap que caurà al sot,
perquè no pot fer-ho sol
ha d’aprendre a aixecar el vol.
Viu, en un niu,sobre un arbre prop del riu
allí passarà l’estiu per aprendre que està viu.
I no en té prou en sortir de l’ou
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell,serà un ocell
obrirà les seves ales en el cel dels cels.
Vol d’altitud és un vol directe al sud.
ha d’anar a buscar el calor
perquè arriba la tardor.
Ell és un ocell,i en l’estol tots són com ell
però ja no vol ser-ho més però és que no pot fer-hi res.
No en té prou amb aixecar el vol
ell no pot témer el destí.
Perquè sap que un dia ell
deixarà de ser un ocell,
escampara les seves plomes en el vent del vents.